Melmelada de mores

Una de les cançons que acostumàvem a cantar a l’Esquitx era la Rosa de Bardissa en la versió de Heinrich Werner, (mai més he sentit res d’ell). Era una versió polifònica que no puc assegurar que no hagués estat harmonitzada per un tercer.

A casa també la sabien, però resultava que a més la sabien amb una música diferent. Una música que resultava que era de Franz Schubert.

Em sorprenia que una lletra tan senzilla pugués tenir més d’una música. Aquesta mateixa sensació de raresa (una lletra per dues músiques) la tenia amb una versió del Rossinyol que vas a França que cantava el meu pare (Rossinyol que vas a França/dansa l’amor bon cotilló/ encomanem a la mare/ a l’ombreta d’un moixó/a l’ombre d’un moixoner/ dansa l’amor bon cotilloner…) i que no he tornat a sentir a ningú més (no surt ni a Google).

Com que aquesta vegada va de lletres amb més d’una música crec que val la pena que escoltem la poesia, per cert de Johann Wolfgang von Goethe i després hi posarem les músiques.

Us asseguro que val la pena escoltar la seva sonoritat (no se qui és la rapsoda):

Permeteu-me que comenci per la meva, per la de l’Esquitx, en la versió de la Coral Sant Jordi, en el disc d’Edigsa Foc de camp:

Una vegada coberta la dosi de nostàlgia escoltem-ne una bona versió cantada per la coral Wiener Sängerknaben:

Passem a Schubert i comencem per l’original ja que com era d’esperar se n’han fet versions. Escoltem a l’Elisabeth Schwarzkopf i una d’una cantant anomenada Irmgard Seefried en una gravació de 1948 que m’ha agradat.

I sí, hi ha versions de les dues músiques:
Escoltem la de Werner, cantada per Helen Schneider en una versió de cafè-concert.

I la de Schubert, també de cafè-concert, però amb una cantant d’excepció, Marlene Dietrich, amb una introducció de violoncel i piano.

Però no només els alemanys es van interessar per la cançó i les dues músiques, també la va descobrir el compositor català Ferran Sor, contemporani de Schubert. Escoltem-lo interpretat per Margarita Escarpa:

Crec que amb Sor, us he donat la pista, tant ell com Schubert s’havien fixat amb la Flauta Màgica, segurament perquè Mozart s’havia fixat en una cançó popular. Fixeu-nos-hi:

Heu vist un fragment de la mítica versió del director de cine Ingmar Bergman.

Entenc que em pregunteu a què venia el títol, Melmelada de mores, dons que bardissa sempre m’ha fet pensar quan amb la mare anàvem a collir mores per què l’àvia, amb la nostra inestimable ajuda, en fes melmelada.

Referències 

Rosa de bardissa
http://lliriblau.wordpress.com/2013/01/11/rosa-de-bardissa/
Heidenröslein:
http://en.wikipedia.org/wiki/Heidenr%C3%B6slein
Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832):
http://ca.wikipedia.org/wiki/Johann_Wolfgang_von_Goethe
Heinrich Werner (1800-1833):
http://en.wikipedia.org/wiki/Heinrich_Werner_(composer)
Franz Schubert (1797-1828):
http://ca.wikipedia.org/wiki/Franz_Schubert
Coral Sant Jordi:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Coral_Sant_Jordi
Edigsa:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Edigsa
Wiener Sängerknaben:
http://en.wikipedia.org/wiki/Vienna_Boys’_Choir
Elisabeth Schwarzkopf (1915-2006):
http://en.wikipedia.org/wiki/Elisabeth_Schwarzkopf
Irmgard Seefried (1919-1988):
http://en.wikipedia.org/wiki/Irmgard_Seefried
Helen Schneider (1952):
http://en.wikipedia.org/wiki/Helen_Schneider
Marlene Dietrich (1901-1992):
http://en.wikipedia.org/wiki/Marlene_Dietrich
Ferran Sor (1778-1839):
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Sor_i_Muntades
Margarita Escarpa (1965):
http://en.wikipedia.org/wiki/Margarita_Escarpa
Flauta Màgica:
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_flauta_m%C3%A0gica
Wolfang Amadeus Mozart (1756-1791):
http://es.wikipedia.org/wiki/Wolfgang_Amadeus_Mozart
Ingmar Bergman:
http://en.wikipedia.org/wiki/Ingmar_Bergman
Melmelada de mores:
http://youtu.be/kPMUiqhbZtI